Porta’m Al Bosc

EL MUNDO 02/11/2018 Veure sencer
“L’oportunitat d’obrir la Muestra de Teatro Español de Autores Contemporáneos. El text de Joan Ramon Gironés, que va guanyar el Ciutat de Sagunt l'any passat, el porta a escena Maror Produccions amb Morgan Blasco, Mila García, Tomàs Mestre, Begoña Tenés i Xavier Monzó. I de dirigir-lo s'encarrega Mercè Vila Godoy. La setmana d'estrena sempre és una complicada. Està tot clar? Qui va ací? S'està mantenint el to quan les escenes es presenten seguides? Vila diu que fins cinc minuts abans de començar estarà donant idees als intèrprets.
El teatre Arniches serà de nou el lloc que aculla la estrena gran de la producció feta a Alacant. I en ell han estat assajant les últimes setmanes. «És una obra que hem muntat en un temps récord i això suposa un nivell de concentració de feina molt més gran en tots el sentits», conta asseguda al pati de butaques.
Seriosa, repassa les complexitats que té el text original de Gironés. «És una història on dos personatges conten i defensen la seua versió i després hi ha el que veus que explica el que realment va passar. I hi ha diferents temps perquè va del present al passat d'una manera immediata». La seua preocupació des del principi era que tot això no suposara cap problema per a l'enteniment de l'espectador. «Vas en benefici de la història i no és fàcil de muntar». L'agost van començar tota la companyia a moure-ho amb un treball de taula per saber «què ens volia transmetre l'autor i què volíem nosaltres transmetre perquè l'obra l'has de fer teua». I esta part la considera clau en la seua forma d'entendre el teatre «perquè sinó llegiríem l'obra i ja està».
A banda d'eixe treball conjunt de la companyia, Vila va entrevistar Gironés. «Anava tan pegada de temps que no volia fer hipòtesi, volia saber què pensava», assenyala. «I després tractes de crear el teu univers amb una lectura que no són acotacions de l'autor sinó crear la relació, el més important quan contes una història».
Per a Porta'm al bosc el que volia «era despullar al màxim i eixir d'una part realista i culebronesca si m'apures. Volia saber per on transiten els tres personatges i on es troben». Eixos llocs els tenia clars: una aula escolar, un despatx on es fa un interrogatori i un espai íntim en una casa. Per ells volia que circularen amb llibertat els intèrprets «perquè és molt narrativa en molts moments i necessite que els actors formen part de l'espai escènic per això no volia condicionar-los amb una escenografia que els tancara la llibertat».
Vila diu que té molt d'apreci a Alacant perquè fa deu anys ja va estrenar un altre muntatge «i sent que em cuiden molt». Va ser el 2008 que va dirigir Por culpa de Yoko de Paco Sanguino. A banda, té també molt bones paraules cap a Alícia Garijo, de qui diu que dirigix l'Arniches amb una responsabilitat i una professió darrere molt important.
Amb això se sent molt contenta de poder sumar a un teatre a Alacant que em sap greu que no vaja millor de com hauria d'anar perquè pense que darrere hi ha molts bons professionals i hi ha molt poques oportunitats de que isquen produccions des d'Alacant. Vila se sent pessimista al respecte: «La situació és crítica, realment no hi ha produccions. I això s'ha de manifestar en veu alta».
Ara obrir la Muestra ho veu amb modèstia. «És el mateix valor el meu muntatge que qualsevol altre que passe. Entremig hi ha gent que admire profundament com Titzina. Em sent afortunada de formar part d'un grup de gent que està enguany fent la Muestra i és una qüestió d'ordre, no de responsabilitat. La responsabilitat la tenim tots per igual”. MIQUEL HERNANDIS